L’Associació Turística d’Apartaments (ATA), la Federació
d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona, l’Associació de Càmpings
Girona, i la Taula Gironina de Turisme han dut a terme una roda de premsa, a l’Hotel Ciutat de Girona, amb la finalitat de mostrar el seu rebuig
contra el Decret llei 6/2025, de 25 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en
matèria de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que implica un
augment de tarifes el doble i dona potestat als ens locals per tal que puguin aplicar
un recàrrec de fins a 4 euros per aquest concepte.
L’acte ha comptat amb la participació d’Antoni Garcia, vicepresident de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA); Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona; Jaume Dulsat, president de la
Taula Gironina de Turisme; Miquel Gotanegra, president de l’Associació de
Càmpings de Girona i de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà; ; i amb alguns dels
vicepresidents de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona,
presidents de les associacions que formen l’organització empresarial: Jesús Pont,
secretari de la Federació i vocal de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa; Barbara
Hallé, presidenta de la Unió d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre;
Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris
d’Hostaleria de Tossa de Mar; Xavier Garcia, president de l’Associació d’Hostaleria,
Turisme i Restauració de Girona; Anna Portas, presidenta de l’Associació
d’Hostaleria de Blanes; Nativitat Bover, presidenta de l’Associació de Bars i
Restaurants de la Cerdanya; Ane Movilla, presidenta de l’Associació Turisme Rural
Girona.
Cadascú ha exposat un dels arguments pels quals mostren el
seu desacord.
El vicepresident de l’ATA, Antoni Garcia ha remarcat la temporalitat de sector turístic gironí, per la qual cosa
es considera, que no es pot aplicar una mateixa tarifa en temporada baixa que alta.
En aquest sentit, ha assenyalat que “en temporada baixa, l’impost turístic pot
representar el 30% del cost de l’estada” i, que l’impost “repercutirà en l’economia
de moltes famílies”.
Escudero ha destacat que el 50% del turista que arriba a les comarques de Girona
és nacional, català, i de l’àrea metropolitana de Barcelona, per la qual cosa ha
ressaltat que “és un altre impost que recau sobre nosaltres mateixos”. Que no es
pensin que només el paguen els estrangers, perquè el català també és turista”.
Jaume Dulsat ha definit l’impost com “una asfixia fiscal” cap al sector de
l’allotjament turístic de Catalunya, “que no poden continuar seguir sent la font
constant de finançament per a les administracions”. Segons el portal web del
Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, del període de
2012 al primer semestre de 2024, a Catalunya s’ha recaptat 641.518.328,10 euros,
dels quals el 18%, gairebé 115 milions d’euros s’han obtingut a la província de
Girona, essent la segona província per darrere de Barcelona que s’ha recaptat més.
Miquel Gotanegra ha ressaltat la importància de que tot el sector de l’allotjament
turístic gironí “s’hagi unit per fer front comú contra el nou Decret de l’impost
turístic”. Així mateix, ha titllat aquesta mesura com a una “amenaça amb destruir
la competitivitat amb d’altres destins”, d’un teixit empresarial clau pel
desenvolupament econòmic i social, “que representa el 12% del PIB a Catalunya i
gairebé el 21% a les comarques gironines”.
Jesús Pont ha exposat que el Decret es va publicar a tres setmanes de l’inici de la
temporada d’estiu, quan moltes empreses des de fa un any ja tenien els contractes
signats amb operadors turístics amb unes tarifes pactades. Així com ha afirmat que
“en cap moment s’ha tingut en compte el sector turístic, ni se l’ha escoltat ni s’ha
consensuat cap aspecte del Decret”.
Barbara Hallé ha demanat que l’administració tingui en compte la diferència
territorial que existeix a Catalunya i “es deixi de treballar amb la centralitat de
Barcelona”, ja que la ciutat comtal té unes particularitats a nivell de demanda de
visitant que no la tenen les altres províncies, així com la temporalitat pràcticament
és nul·la.
Francesc Zucchitello ha exigit “la transparència en la destinació dels fons recaptats
de l’impost turístic per part dels ens locals, tenint en compte que a Catalunya
només el 40% dels municipis publiquen memòries completes, però a les comarques
gironines només el 25% ho fan”.
En aquesta línia, Xavi Garcia ha requerit que “els recursos es destinin als objectius
del Fons per al Foment del Turisme” exposats a l’article 49 de la Llei 5/2017, de 28
de març: la promoció, l’impuls, la preservació, el foment i el desenvolupament de
les infraestructures i, activitats turístiques a Catalunya.
Anna Portas ha declarat que “l’impost turístic no ha de servir per tapar forats de les
administracions locals”. Així com ha esmentat que els representants del sector
turístic gironí consideren inacceptable que des del 2017, quan els ajuntaments van
començar a obtenir el 50% de la recaptació del Fons per al Foment del Turisme,
aquests recursos econòmics hagin servit per posar aires condicionats a les escoles,
mines d’aigua, reparacions de carrers, etc.

Ane Movilla en nom de tots els representants del sector de l’allotjament
turístic gironí i de la Taula Gironina de Turisme ha demanat que “no es demonitzi
sector de l’allotjament turístic i se l’acusi de tots els problemes d’habitatge i de
convivència del país”. Amb aquesta idea, ha xifrat que segons el DATA HUB que
utilitza la patronal Pimec, un nombre de 26 milions de pernoctacions a Catalunya,
està representant per gent que arriba a les nostres contrades i pernocta a casa de
familiars o amics. Un públic que també són turistes i no pernocten en allotjaments
turístics.