Nou ajuntaments de les comarques gironines han signat un manifest en defensa dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i han reclamat una revisió del Decret 3/2023, que consideren inadequat per a la realitat dels municipis eminentment turístics de la Costa Brava.

El manifest és fruit de la primera taula de treball d’alcaldes i alcaldesses impulsada per l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava Pirineu de Girona (ATA), creada amb l’objectiu de compartir l’impacte que tindria l’aplicació del Decret i coordinar accions conjuntes per defensar els interessos dels municipis més afectats.

Els ajuntaments alerten que l’extinció de milers de llicències a partir del 2028 i la reducció prevista del nombre d’habitatges d’ús turístic comportaria una important disminució de la capacitat d’allotjament en molts municipis de la Costa Brava, amb conseqüències directes sobre l’activitat econòmica, l’ocupació i la competitivitat del territori.

“Els HUT no són una activitat marginal ni una realitat recent. Formen part del model econòmic de la Costa Brava des de fa més de seixanta anys i han evolucionat fins a convertir-se en un sector regulat, professionalitzat i imprescindible per al desenvolupament de molts municipis”, assenyalen els alcaldes adherits.

Un impacte directe sobre empreses, ocupació i serveis locals

Els ajuntaments recorden que els habitatges d’ús turístic generen activitat econòmica molt més enllà del propi allotjament, beneficiant restaurants, comerços, empreses de neteja, manteniment, jardineria, transports, serveis tècnics, activitats d’oci i nombrosos professionals del territori.

Adverteixen que una reducció indiscriminada dels HUT posaria en risc milers de llocs de treball directes i indirectes, així com centenars de petites i mitjanes empreses que depenen en bona part de l’activitat turística.

El manifest també destaca que els HUT contribueixen de manera decisiva a la desestacionalització del turisme, permetent mantenir activitat econòmica durant mesos en què altres tipologies d’allotjament tenen una presència molt més limitada.

Una realitat diferent que requereix solucions diferents

Els municipis signants defensen que no es poden aplicar els mateixos criteris a grans ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge que a municipis turístics desenvolupats històricament al voltant de les segones residències i de l’activitat vacacional.

Per aquest motiu reclamen que els ajuntaments, com a administracions que millor coneixen la realitat local, disposin de capacitat per ordenar l’activitat turística i decidir l’equilibri entre habitatge, convivència i desenvolupament econòmic.

El manifest recorda que més del 85% de les llicències corresponen a propietaris particulars i que una gran part dels HUT són segones residències situades en urbanitzacions i zones creades específicament amb vocació turística. Per això, consideren que la desaparició de les llicències difícilment comportarà que aquests habitatges passin al mercat de lloguer residencial permanent.

Reclamació d’una revisió del Decret i d’una taula de diàleg

Els alcaldes reclamen l’obertura d’una taula de diàleg entre la Generalitat, el món local i el conjunt del sector per revisar el Decret 3/2023 i construir una regulació equilibrada, adaptada a la diversitat territorial i basada en l’autonomia municipal.

“Eliminar una activitat econòmica consolidada des de fa dècades no és la solució. El futur passa per una regulació responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi”, conclou el manifest.

Ajuntaments adherits

• Begur
• Calonge i Sant Antoni
• Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró
• Castelló d’Empúries
• El Port de la Selva
• L’Escala
• Llançà
• Pals
• Roses

El manifest continua obert a noves adhesions d’ajuntaments que comparteixin la necessitat de defensar un model turístic equilibrat, sostenible i adaptat a la realitat dels municipis de la Costa Brava.