La patronal dels apartaments turístics catalans ha presentat avui a Girona un estudi que radiografia per primera vegada els HUTS a Catalunya amb l’objectiu d’aportar una anàlisi precisa i rigorosa sobre els habitatges turístics, constatar quina és la seva situació, dimensió i distribució en el territori  així com la seva incidència real en l’habitatge, i reivindicar el pes d’un sector estratègic en l’economia del país.

L’informe “Radiografia dels HUTS a Catalunya”, presentat  per la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur), ha estat elaborat per l’Institut Superior d’Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona. L’acte, que s’ha celebrat avui  a la Cambra de Comerç de Girona, ha comptat amb la participació del diputat de la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef; del professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l’estudi, Marc Grijalvo; del president de Federatur, David Riba; i de la vicepresidenta de Federatur i presidenta d’ATA, Esther Torrent.

Forta correlació entre els HUTS i la distribució de les segones residències

Amb aquest estudi a la mà la patronal dels apartaments turístics catalans vol contribuir al debat sobre la possible influència dels HUT en el mercat immobiliari mitjançant l’anàlisi precisa i rigorosa de dades i no a partir d’afirmacions sense fonament que  contribueixen a criminalitzar sense justificació el sector. Així, una de les dades rellevants de l’informe és que constata que hi ha una forta correlació entre les segones residències i els HUTS i que aquests no tenen relació amb el preu del lloguer residencial. L’estudi assenyala una important concentració de les segones residències a la Costa Brava i la Costa Daurada. La patronal dels apartaments turístics catalans insisteix en que en cas de no poder exercir l’activitat turística els propietaris de les segones residències  mai posaran el seu habitatge a lloguer convencional.

3.000 milions d’impacte econòmic

Segons l’anàlisi, els apartaments turístics catalans aporten al país un impacte econòmic de 2.919.462.490 anuals, dels quals 1.965.129.968 correspon a la despesa directa que el sector genera en altres àmbits fora de l’allotjament. El sector, afegeix l’estudi, genera 10.417 llocs de treball directes i representa el 2,94% del PIB turístic de Catalunya. L’informe situa els HUTS com un element estructural de l’oferta turística del país.

Pel que fa al volum de pernoctacions dels turistes allotjats en HUTS a Catalunya durant el 2022, s’estima en 18.099.623 . Gairebé la meitat de les nits se situen a la ciutat de Barcelona que recull uns 8,8 milions de pernoctacions en HUTS. Hi ha tres comarques que superen el milió de pernoctacions anuals en habitatges turístics: Alt Empordà, Baix Empordà i Tarragonès. Aquestes tres comarques i Barcelona representen tres quartes parts del total de pernoctacions. L’estudi constata que els HUTS són el model d’allotjament turístic més sostenible.

Diferència de gairebé el 50% del nombre d’HUTS segons les fonts

Per altra banda, l’anàlisi constata que hi ha una diferència de gairebé el 50% de les dades sobre la distribució dels HUTS a Catalunya segons la font que s’utilitzi. Així, l’INE situa el nombre d’habitatges turístics en els 45.629 mentre que segons el registre de la Generalitat la xifra arribaria als 102.789 HUTS.   L’estudi assenyala que el registre d’HUTS de la Generalitat recull tota l’oferta potencial però cal tenir en compte que una part no està activada i, per tant, és una oferta adormida. A més, també hi ha una part de l’oferta il·legal.

Una altra dada destacada que recull l’estudi és que el sector es troba en uns nivells de professionalització força elevats, amb un nombre important d’empreses que gestionen més d’un habitatge turístic.

L’anàlisi recull que l’oferta d’habitatges turístics es concentra sobretot a la ciutat de Barcelona, i a la Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona. Els HUTS a Catalunya, segons assenyala l’estudi, estan presents en les primeres formes d’allotjament del país  i han format part del model de l’oferta turística del litoral, abans de l’aparició de les plataformes de comercialització. També diu que una part significativa de l’oferta que abans es comercialitzava en altres canals ha esdevingut HUT i que, per tant, l’oferta global reflecteix tant un procés sobrevingut com un canvi de denominació d’un fenomen més antic.

L’estudi “Radiografia dels HUTS a Catalunya”  és una primera aproximació a un fenomen complex amb moltes arestes que requereix gestionar amb criteris propis les singularitats de cada municipi, segons conclou l’informe.