Els alcaldes de la Costa Brava i representants de municipis costaners han reforçar la unió en defensa dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) als seus municipis, en una segona Taula de treball organitzada per l’Associació d’Apartaments de Turisme Costa Brava Pirineu (ATA), que s’ha celebrat a Pals. L’Ajuntament de Sant Pere Pescador s’ha unit al manifest en defensa d’aquesta oferta d’allotjament i ja són 10 els consistoris que l’han signat: Begur; Calonge i Sant Antoni; Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; Castelló d’Empúries; El Port de la Selva; Llançà; L’Escala; Pals; Roses i Sant Pere Pescador.

Aquest estiu s’han aprovat mocions a Pals, Llançà i Port de la Selva, que s’han sumat a les ja existents, a Castelló d’Empúries, Roses i Sant Pere Pescador. A l’Escala s’ha fet un estudi on es posa de manifest que els HUT són la columna vertebral del municipi i altres ajuntaments també tiraran endavant estudis per tenir dades sobre la taula i demostrar la gran força d’aquest allotjament, bàsic i estructural a la Costa Brava i que forma part de la seva oferta i de la seva història.  

A la segona Taula de Treball s’ha alertat de nou de la retallada de l’oferta d’allotjament que es produiria amb l’aplicació del Decret 3/2023, que contempla l’eliminació de les llicències dels Habitatges d’Ús Turístic per al 2028, i el gran impacte negatiu que això comportaria per a l’economia local i per al turisme. A la trobada s’ha reafirmat la necessitat de posar en valor el sector. També s’ha parlat del nou reglament europeu i de la necessitat d’avançar per trobar solucions davant un Decret cada cop més proper en la seva aplicació i conseqüències. Els ajuntaments de la Costa Brava ja han fet accions i es continuarà per aquest camí de suport i reconeixement a un sector consolidat, professionalitzat i motor del país. Els HUT són la columna vertebral de molts municipis turístics-residencials, i són estructurals, no un fenomen emergent ni complementari, segons s’ha destacat.

En el Decret, aprovat per l’anterior Govern d’ERC es preveu que siguin els ajuntaments els que puguin tornar a donar llicències, però amb un número que en molts municipis és molt limitat, està mancat de dades acreditades i justificades, de proporcionalitat i de garanties de cap efectivitat, uns principis bàsics de qualsevol legislació. Aquest Decret només comportaria un greu impacte en l’economia del territori i falta d’allotjament turístic.

L’Ajuntament de Pals va aprovar per unanimitat el 24 de juliol una moció en què es demana a la Generalitat la revisió del decret i l’obertura d’un procés de diàleg. El text defensa que els ajuntaments han de disposar de més autonomia per gestionar aquesta activitat.

L’Ajuntament de Llançà va aprovar la moció el 3 d’agost. “Els habitatges d´ús turístic legalment autoritzats formen part de l’oferta d’allotjament i contribueixen a mantenir la competitivitat de la destinació”, s’indica. També s’insta a la Generalitat a obrir una taula de diàleg.

En el cas de Port de la Selva, l’Ajuntament va aprovar una moció el 13 d’agost. “Els Habitatges d’Ús Turístic regulat són la peça angular de molts municipis i en depenen milers de negocis i empreses del nostre territori. Aquesta tipologia d’allotjament a la Costa Brava existeix des dels anys 60 i és una activitat del tot consolidada”, es remarca. Es demana la revisió del Decret i també l’obertura d’un diàleg.

L’Ajuntament de Sant Pere Pescador va aprovar aquest estiu adherir-se al manifest en defensa dels HUT.  “Considerem que les decisions que afecten el model turístic de cada municipi han de poder tenir en compte la realitat social i les necessitats específiques”, s’apunta. “Els HUT contribueixen a la desestacionalització i a un model econòmic més sostenible”, es recorda.

 “Per un model turístic equilibrat, regulat i generador de prosperitat”. Amb aquest lema, deu alcaldes de la Costa Brava, amb el suport també del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ja han signat un manifest en defensa del sectorregulat, com a “peça angular de molts municipis de les comarques gironines” i amb un decàleg sobre el perquè d’aquesta defensa. “Són l’allotjament preferit de les famílies i en depenen milers de negocis i empreses de servei locals i del conjunt del nostre territori. Aquest tipus d’allotjament a la Costa Brava existeix des dels anys 60 i és una activitat del tot consolidada, que ha generat prosperitat i que per mitjà de la professionalització ha esdevingut un motor econòmic i social. Estem a favor d’una regulació, però volem que es tingui en compte la singularitat de cada zona i que es faci amb un criteri territorial. Apostem per modificar el Decret 3/2023 i per crear una taula de diàleg amb tots els actors implicats per trobar les millors solucions”, s’afirma.